“Ningú s’ha d’avergonyir de la llengua que parla”. Entrevista a Ma. Carme Junyent

M. Carme Junyent és professora de Lingüística General a la Universitat de Barcelona i presidenta del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA). Fa anys, aquest grup va començar el projecte d’inventariar les llengües que es parlen a Catalunya. En van registrar unes 240. El projecte es va acabar, però l’inventari continua obert. La continuació d’aquell estudi és el projecte de recerca El rol de les llengües de la immigració a l’escola, ja que el pati del col·le és un bon punt de trobada de la diversitat lingüística que ha portat la immigració. El divendres 1 de juny va presentar el projecte a Masquefa.

En què ha consistit el treball de recerca?

Com que volíem saber què s’ha de fer amb les llengües a l’escola vam pensar que el millor era preguntar a la gent implicada. Així que vam entrevistar tots els directors de primària i tots els professors de secundària de l’Anoia, a més de membres de les associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA) de tots els pobles i els regidors de Cultura i Educació de tots els ajuntaments que tenen escola. A tots se’ls va repartir un qüestionari per conèixer quines llengües es parlen a la seva escola i com creuen que s’ha de tractar. En total, més de mil qüestionaris contestats. A més d’un centenar d’entrevistes enregistrades. Això són un munt d’hores. Recopilar aquesta informació ha suposat un any i mig voltant per tota la comarca, amb una mitjana de tres visites a cada poble.

Per què vau triar la comarca de l’Anoia?

Perquè la vam considerar representativa. A l’Anoia hi ha una mica de tot, realitats diverses, Masquefa no té gaire a veure amb Tous, ni la Llacuna amb Vilanova del Camí. Hi ha tot de situacions diferents. Ara estem preparant una segona part de l’estudi a la Selva, que també és una comarca diversa: Lloret, Santa Coloma de Farners, Amer… I allà fa més temps que tenen immigració a l’escola. Així podrem comparar els resultats amb l’Anoia.

Quins resultats heu tret de les enquestes?

Encara estem analitzant molta informació, però ja podem fer uns primeres consideracions. Podem avançar tres idees: els pares i els professors tenen visions diverses; els regidors tenen una idea prou clara de les llengües que hi ha al seu poble, i això vol dir que hi ha un interès, i les respostes dels professors no t’orienten gens cap a una banda o una altra, no coincideixen, n’hi ha que diuen que no cal fer res i n’hi ha que pensen que han de ser presents a tot arreu, i no tenim una explicació d’aquesta diversitat.

Potser els professors no ho tenen clar perquè és un fenomen bastant jove.

Potser sí. Per això l’objectiu de l’estudi és elaborar unes recomanacions per a les escoles.

Els professors saben quins llengües es parlen a la seva escola?

No gaire. M’he trobat un professor de secundària que deia que al seu institut els nens parlen marroquí… No sabia que no existeix cap llengua que es digui marroquí. Al Marroc s’hi parla àrab i amazic. O n’hi ha que et contesten “llengües africanes”, però no sé ni quantes ni quines. I això que, tot i que no ho tenim comptat, a l’Anoia es deuen parlar entre 70 i 80 llengües.

 Hi ha gaires prejudicis sobre les llengües?

Es relaciona immigració amb conflicte, de tota mena. Jo crec que no va unit. Tot depèn de la percepció que es tingui de la conflictivitat. Hi ha instituts que estan per sota de la mitjana catalana en immigració i en canvi parles amb els professors i et diuen que estan igual o per sobre. L’únic institut de la comarca que està per sobre és Calaf. Els instituts de Piera, Vilanova del Camí i Montbui estan per sota de la mitjana i en canvi, quans els ho preguntes, et diuen que estan igual o per sobre. Hi ha molt de mite en això dels percentatges d’immigració. És un tòpic. En canvi, amb els regidors no és així, tenen una visió més exacta.

També hi ha el tòpic de l’anglès. Hi ha una unanimitat radical que tothom ha d’aprendre anglès. Això no es discuteix, I a molta gent l’anglès no els servirà per res i en canvi altres llengües sí que els podrien servir. Com que tothom vol aprendre anglès, hem deixat de banda altres llengües que ens podrien ser útils.

Quin és el grau d’implicació de les escoles en les llengües del seus alumnes?

Hi ha diferents graus. Hi ha algunes escoles en què els alumnes immigrants reben classes de la seva llengua materna. Això es fa a través del Departament d’Ensenyament de la Generalitat. I s’aprofita per fer classes de català als pares. Són pocs casos. A gairebé tots les escoles i els instituts, les llengües només hi tenen una presència simbòlica. Per exemple, tenen cartolines al passadís en què es diu bon dia en sis o set llengües. Això és bastant general. S’hauria de passar d’aquí a la possibilitat d’incorporar-les a l’ensenyament, en totes les assignatures. Per exemple, a la classe de música, cantar cançons en llengües estrangeres; a la classe de medi, explicar d’on vénen els topònims, com el de Masquefa, que ve de l’àrab i vol dir terra fèrtil… Aquesta idea entre els professors ha tingut bastant de rebuig, segons els qüestionaris que els vam passar. Sobre això d’introduir la diversitat lingüística a l’escola, ara estic a punt de treure un llibre que es dirà El rol de les llengües a l’escola, en què es podran trobar tota mena d’activitats per treballar les llengües a classe. També hi ha un diccionari de manlleus, ordenat de tres maneres diferents: per ordre alfabètic, per llengües i per temes, per treballar l’origen de les paraules i saber d’on vénen.

Quina seria la finalitat d’incorporar les llengües de la immigració a la classe?

Bàsicament, s’han d’aconseguir tres objectius: que ningú se senti marginat per parlar una llengua, que ningú s’avergonyeixi de la llengua que parla i que tots els nens s’acostumin a la idea que al món es parlen moltes llengües i que totes són igual de bones i importants.

 

Anuncis

Quant a lalzinar

L'Alzinar, Societat Recreativa i Cultural de Masquefa. Dinamitza la vida cultural del municipi a través de les seves accions i el desenvolupament de projectes culturals
Aquesta entrada s'ha publicat en L'Alzinar, llengües i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s